Ètica

Altre lloc XTECBlocs
  • rss
  • Pàgina de benvinguda

3.1.3. Falsedat i mentida versus veritat i sinceritat

Jordi | 9 d'agost de 2020

Per què la gran escriptora Agatha Christie devia dir la frase “Pocs de nosaltres som el que semblem”?

Comencem mirant aquest divertit video:

Aquest video del gran actor còmic Charles Chaplin (Xarlot) ens ensenya de forma divertida la diferència entre ser sincer o, per contra, voler aparentar allò que no som.

Ara, pots llegir un text de Shakespeare, el gran dramaturg anglès, que en una obra de teatre parla del mateix tema. És un monòleg d’un personatge (Bassanio) que ha de triar entre tres cofres (d’or, de plata i de plom), i si encerta el que té amagat un retrat de la seva bella estimada, podrà casar-s’hi:

BASSANIO: Les parences externes poden ser menys del que són. El món sempre s’enganya amb l’ornament. En lleis, ¿quin plet, tacat i corromput, quan està assaonat amb una veu bonica, no amaga els seus aspectes de maldat? I en la religió, ¿quin condemnat error no troba un front auster que el beneeixi i que l’aprovi amb una cita bíblica per amagar-ne la maldat amb ornaments? No hi ha vici palpable que deixi d’assumir algun tret virtuós com a disfressa exterior. Quants covards, de cor fals com escales de sorra, no es deixen una barba com la de Mart, de cella arrugada, o com la d’Hèrcules? Però si furgues en el seu interior, veuràs que tenen fetges tan blancs com la llet. Aquests es posen la disfressa del valor només per fer-se témer. Contempla la bellesa ja veuràs que es compra a pes; aquest és el miracle de la naturalesa: que qui en té més sempre és la més lleugera. Així passa amb els rínxols d’or, que semblen serps: es mouen al vent sobre una suposada bellesa, i molt sovint se sap que són el dot d’un altre cap, i aquella calavera que els va criar es podreix en el sepulcre. L’ornament, doncs, és com la traïdora riba del mar més perillós, el vel bonic que amaga una bellesa índia, en un mot: la aparent veritat que fan servir els temps astuts per atrapar els més savis.

Doncs, amb tu, or brillant, aliment dur de Midas, No vull saber-hi res. Ni tampoc res amb tu, pàl·lida mitjancera entre home i home; però tu, pobre plom, que ens amenaces més que pas ens fas promeses, la teva pal·lidesa em sap commoure més que l’eloqüència, i et trio a tu. Joia, sigues d’això la conseqüència.

BASSANIO: ¿Què hi trobaré aquí a dintre? [Obre el cofre] El retrat de la bella Porcia! Aquí hi ha el pergamí, Contingut i resum de la meva fortuna: Tu, que de les parences no fas cas, Bona fortuna i tria trobaràs. Ja que la bona sort es teva, vés a ser feliç, i no busquis res més. Si estàs content amb això, i aquesta sort t’agrada de debò, gira’t cap a la teva enamorada, i que amb un bes se senti reclamada.

William Shakespeare, El mercader de Venècia

Categories
3.1. Autoconeixement i acció moral, 3.1.3. Falsedat i mentida versus veritat i sinceritat, UNITAT 3. LA IMPORTÀNCIA DE LA DISCIPLINA I L’AUTOCONEIXEMENT
Comentaris RSS
Comentaris RSS
Retroenllaç
Retroenllaç

« 3.1.1. L’imperatiu socràtic ‘coneixe’t a tu mateix’ 4.2.3. La figura del mediador: el recurs del pacte i de les lleis »

Fer un comentari

Feu clic aquí per cancel·lar la resposta.

 

Articles recents

  • La regla d’or de l’Ètica

Comentaris recents

    Arxius

    • setembre 2021
    • desembre 2020
    • agost 2020
    • juliol 2020
    • febrer 2020
    • gener 2020
    • agost 2018

    Categories

    • CAP A UN MÓN MÉS JUST
      • UNITAT 1. CONSCIÈNCIA ÈTICA. UNA VIDA AMB VALORS
        • 1.1. Qüestió d'harmonia
        • 1.2. La muntanya ens retorna l'eco
        • 1.3. Definició d'Ètica. Valors universals i valors relatius
        • 1.4. La dignitat humana: l’esforç per a ser millor persona
        • 1.5. Ètica per conviure. La Justicia i la Virtut per damunt de tot.
      • UNITAT 2. EL FONAMENT MORAL DELS DRETS HUMANS
        • 2.1. L’egoisme com a força contrària als drets humans
          • 2.1.1. L'Origen de la Declaració Universal dels Drets Humans
          • 2.1.2. El Bé i el Mal presents en l’ésser humà
          • 2.1.3. El caràcter moralment neutre de les capacitats humanes
        • 2.2. Els drets humans com a base de l’acció ètica
        • 2.3. Com assegurar el compliment dels drets humans
          • 2.3.1. L'incompliment dels drets humans al món
          • 2.3.2. Institucions externes encarregades de preservar els drets humans
          • 2.3.3. L'ètica, la moral i la religió com a moderadors interns
            • 2.3.3.1. Diferència entre el Dret i la Moral: La intenció com a base de l'acció ètica
            • 2.3.3.2. El factor moderador de les creences
      • UNITAT 3. LA IMPORTÀNCIA DE LA DISCIPLINA I L’AUTOCONEIXEMENT
        • 3.1. Autoconeixement i acció moral
          • 3.1.1. L'imperatiu socràtic 'coneixe't a tu mateix'
          • 3.1.2. Autoconeixement i identitat personal
          • 3.1.3. Falsedat i mentida versus veritat i sinceritat
        • 3.2. Repensant el concepte de llibertat
          • 3.2.1. Llibertat de què i per a què? Diferència entre ‘llibertat’ ‘llibertinatge’.
          • 3.2.2. La llibertat externa com a requisit per a la moderació
        • 3.3. Restricció ètica i autodomini
          • 3.3.1. Sòcrates i l'ètica del contrast
          • 3.3.2. El control de la impulsivitat i dels sentits
          • 3.3.3. L'acció amb sentit: pensar en els demés
          • 3.3.4. Ulisses: Una pèrdua inicial per a un guany major
          • 3.3.5. La regla d'or de l'Ètica
      • UNITAT 4. CAP A UNA CULTURA DE LA PAU
        • 4.1. Definició i tipus de conflictes
          • 4.1.1. Diferència entre 'problema' i 'conflicte'
          • 4.1.2. Formes de violència: Física, verbal i estructural
        • 4.2. Solució i mediació
          • 4.2.1. El diàleg com a eina de pau: L’us conscient del llenguatge
            • 4.2.1.1. Relació llenguatge-pensament-emocions-salut
            • 4.2.1.2. El llenguatge assertiu
            • 4.2.1.3. La funció creativa del llenguatge
            • 4.2.1.4. Evitar les crítiques
          • 4.2.2. Superant els prejudicis
          • 4.2.3. La figura del mediador: el recurs del pacte i de les lleis
      • UNITAT 5. ÈTICA, POLÍTICA I MITJANS DE COMUNICACIÓ
        • 5.1. La política i el bé comú
          • 5.1.1. Definició de política
          • 5.1.2. La corrupció i el descrèdit de la classe política
          • 5.1.3. Formes de govern a la societat grega
        • 5.2. Cap a una economia justa i solidària
          • 5.2.1. El problema de la usura i del transvasament de la riquesa
          • 5.2.2. Comerç local i grans superficies: el desequilibri dels mercats
          • 5.2.3. Cap a una economia del bé comú
          • 5.2.4. Codis ètics professionals
        • 5.3. Ecològia: canvi de paradigma
        • 5.4. La responsabilitat dels mitjans
          • 5.4.1. Informació objectiva i neutralitat
          • 5.4.2. Continguts ètics
          • 5.4.3. Publicitat responsable
      • UNITAT 6. CIÈNCIA, TECNOLOGIA I ÈTICA
        • 6.1.  La dependència digital: avantatges i perills
        • 6.2. Bioètica
        • 6.3. Ciència i religió
        • 6.4. La crisis actual, reflexions i perspectives
    • General

    Meta

    • Entra
    • RSS dels articles
    • RSS dels comentaris
    • WordPress.org
    rss Comentaris RSS valid xhtml 1.1 design by jide powered by Wordpress get firefox